Per un moment la llum del capvespre em va encegar.

Per un moment la llum del capvespre em va encegar i el meu cervell va patir una xicoteta crisi. Em vaig veure en una pel·lícula dels anys 50 de ciència-ficció en la qual els humans ens dirigien cap a un punt llunyà, on érem capturats per alienígenes. Per sort la intoxicació lumínica que havia rebut el meu cervell  va passar prompte.. Però em vaig quedar amb el dubte de si no ens vols capturar les ments uns delinqüents amb la propietat de les xarxes socials. Xarxes en les quals estem atrapats. 

Por un momento la luz del atardecer me cegó y mi cerebro sufrió una pequeña crisis. Me vi en una película de los años 50 de ciencia ficción en la que los humanos nos dirigían hacia un punto lejano, donde éramos capturados por alienígenas. Por suerte la intoxicación lumínica que había recibido mi cerebro pasó pronto. Pero me quedé con la duda de si no nos quieres capturar las mentes unos delincuentes con la propiedad de las redes sociales. Redes en las que estamos atrapados.