Femar.

Segons el DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR

FEMAR v.
|| 1. intr. ant. Defecar; cast. frezar, estercolar. Una oroneyla... sobre huyls de Tobies femà, Sa Bruguera, Biblia Catalana.
|| 2. Posar fems a la terra per fer-la més productiva; cast. estercolar, abonar. La flor que nex e brota sobre la terra femada no és enlegeyda ni ensutzada, ja sia que la terra sia femada, Llull Cont. 195, 4. Un ase aportaua los fems de què hom femaua aquell hort, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Picto, fill del dit Saturnus, fo lo primer qui ensenyà femar los camps, e per ço li deien Stercos,Sentències morals, segle XV (Col. Bof. xiii, 279). Per femar vinya magra és bo que sembreu llubins, Agustí Secr. 95.
|| 3. fig. Omplir, proveir abundosament (val.); cast. hínchar. «Quan se casà Marieta, son pare la femà de duros» (Gandia).
|| 4. fig. Apurar, fastidiar o consumir (Escrig-Ll. Dicc.).
Fon.: fəmá (pir-or., or., bal.); femá (occ., Maestr.); femáɾ (Cast., Val., Al.).
Var. form.: afemar.
Etim.: del llatí fĭmare, mat. sign.