La finestra es la crónica de lo que veo en mi entorno. Es la manera de apuntalar mi frágil memoria y de compartir pequeñas reflexiones.
Buscar este blog
miércoles, 13 de enero de 2021
martes, 12 de enero de 2021
lunes, 11 de enero de 2021
sábado, 9 de enero de 2021
Lovecraft y el Castillo. Relleu.
Había dejado de llover. Cerré el libro de Lovecraft que estaba leyendo. Me calce las botas y salí a caminar por la senda que lleva a Relleu, cruzando el río. En la revuelta que da al Amadorio, me detuve. Las ruinas del castillo me resultaron inquietantes. No me había pasado nunca. Algo me decía que no continuara. Hice caso a mi instinto. No se que pasaba, pero no debía continuar. Volví por el viejo camino. Mañana lo intentaré de nuevo.
martes, 5 de enero de 2021
Serres d'Alacant des de Serra Grossa (Alacant).
Les vistes des de Serra Grossa (Alacant) en un dia clar d'hivern són impressionants. Des d'una altitud de 177 m., podem veure des de les Serres d'Albatera i Crevillent, fins al Puig Campana.
lunes, 4 de enero de 2021
Caminar. Alacant.
Caminar, deixar la ment en blanc. Continuar caminant, només atent a l'imperceptible. Detindre's, disparar. Continuar caminant, a la cerca de l'intangible.
sábado, 2 de enero de 2021
De la cooperació. Relleu.
Fosquejava, la llum disminuïa ràpidament, com succeeix en aquesta època de l'any. En la llinda de la porta vaig veure la captura d'una vespa per dues "aranyes cames llargues" (no sé el seu nom científic, un altre propòsit més per a enguany). Vaig fer diverses fotografies amb la càmera. Sempre he vist a les aranyes capturar les seues preses de manera solitària, és la primera vegada que veig la cooperació per a la captura de preses per part d'aquestes. Mai vaig pensar que aquestes aranyes tan "delicades" pogueren treballar en equip com experts cirurgians. La vida segueix.
Anochecía, la luz disminuía rápidamente, como sucede en esta época del año. En el dintel de la puerta observé la captura de una avispa por dos "arañas patilargas" (no sé su nombre científico, otro propósito más para este año). Cogí la cámara fotográfica e hice varias fotografías. Siempre he visto a las arañas capturar sus presas de forma solitaria, es la primera vez que veo la cooperación para la captura de presas por parte de estas. Nunca pensé que estas arañas tan "delicadas" pudieran trabajar en equipo como expertos cirujanos. La vida sigue.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)









