El Misteri d’Elx

Ahir vaig anar a veure El Misteri d'Elx. Ara em tocarà tornar diverses vegades per a veure-ho i fotografiar-ho des de diferents costats i altures. Era una cosa que em devia. Comença un llarg i emocionant camí.

La Muixeranga d'Alacant en Aigües

 

L'espontània i el Congrés Internacional Vicent Andrés Estellés. Alacant.

El dimarts 22 d'octubre finalitzava el congrés que homenatjava a Vicent Andrés Estellés en el centenari del seu naixement, amb una lectura de poemes a càrrec d'escriptors i poetes alacantins, en la llibreria Pynchon&Co. Quan es retiraven els músics que acompanyaven la lectura de poemes, es va alçar una dona i pregunte si podia llegir un poema d'Estellés. De seguida li van donar el micròfon i la paraula. Ella va començar a recitar “Els amants”. Un moment màgic es va crear en eixe instant.

Els amants

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Cometa C/2023 A3 Tsuchinshan-ATLAS. Relleu.

 

A poqueta nit. Alacant.

 

9 d'octubre amb la Muixeranga d'Alacant a Mutxamel.

 

La Coprinus comatus i el servici de “intel·ligència nazi”.

 

Coneguda com a barbuda, sombrerillo, seta de tinta, bolet de tinta, entre altres, té una curiosa història. Ja des de l'edat mitjana els monjos utilitzaven un caldo de les seues espores negres, una vegada refinat, per a escriure i dibuixar. Els nazis s'adonen que mesclant-la amb la tinta que usaven, podien comprovar si els passaports i salconduits eren autèntics, només calia comprovar al microscopi si la tinta tenia espores. Coses que et compten i que busques en la xarxa.

Palestina un genocidi que no para.